La vida secreta dels gossos

Abans de començar, cal destacant que en aquesta entrada ens centrarem en els gossos, però les explicacions són totalment traslladables a qualsevol altre animal de teràpia (cavalls, gossos, dofins, etc.) que interactuï com a Co-Terapeuta o assistent.

Cal començar explicant què són les Intervencions Assistides amb Animals o zooteràpia i quins tipus hi han. Una intervenció Assistida amb Animals és qualsevol activitat o assistència on la funció dels animals es d’acompanyament en teràpia, la vida quotidiana o tractaments per a usuaris amb malaltes o diversitat funcional que els debiliten o afecten de manera tant física com psicològica. Aquestes intervencions, en l’àmbit caní, poden ser:

-Teràpies Assistides amb Càns: intervenció d'animals en activitats terapèutiques per a ajudar a millorar la qualitat de vida de persones amb unes necessitats especials.

-Gossos d’Asistència: són aquells que estan entrenats per ajudar i assistir a una persona amb diversitat funcional o alguna malaltia física o psicològica.

Per aquesta entrada m'ha semblat interessant fer una reflexió a partir d’un documental  que vaig mirar fa algun temps. Aquest documental es diu: La vida secreta de los perros dirigit per Barny Revill i ens explica les característiques i capacitats, tant físiques com psicològiques, dels gossos, així com també les capacitats que ha de tenir un Gos Guía (gossos per a persones amb deficiència visual).

Tal i com explica el documental fa molts anys que el gos és el nostre company d e treball i, existeixen unes 400 races diferents de gossos que hem anat modelant als nostres gustos i necessitats. Durant els primers 20 minuts del documental ens explica les característiques i capacitats d’un gos des de cadell, cosa que em sembla molt interessant per donar resposta a la pregunta de: per què els gossos són tan comuns i anhelats per a les Intervencions Assistides amb Animals? Bé la resposta està en les seves capacitats i habilitats.

Els gossos són tan aptes per a les Intervencions Assistides amb Animals per varies raons: la primera és que sembla que entenen les nostres necessitats i senten el desig d’ajudar-nos i agradar-nos, per exemple el gos que dona el biberó a les ovelles encara que el seu instint sigui caçar-les. Un altre habilitat per la qual són tan apreciats és perquè processen el que veuen i escolten més ràpid que els humans, això ens serveix per exemple amb els gossos d’assistència, com els gossos pigall, perquè han de guiar bé als seus companys amb deficiència visual. Existeixen altres habilitats, com l’olfacte, que fa que els gossos siguin ensinistrats per buscar gent perduda, com expliquen al documental un gos serveis com a deu persones buscant a algú. També cal esmentar el fet de que acariciar un gos sigui tant relaxant perquè ens redueix la pressió sanguínia al descarregar una hormona que es diu oxitocina (hormona que també ens aporten les mares quan ens donen el pit) al torrent sanguini.

Es així com es van sumant punts a la llarga llista per respondre a la pregunta: Per què són tan anhelats els gossos d’assistència o teràpia?.

Però no cal oblidar que els gossos han après a satisfer les nostres necessitats a nivell físic, però el més important és que han esbrinat la manera de satisfer les nostres necessitats emocionals, que són igual o més importants que les físiques. Els gossos han après a mirar la nostra part esquerre del rostre que és l’encarregada de transmetre les emocions i estats d’ànim, i a bordar de sis maneres diferents segons el que ens volen “dir”. També han après a llegir el nostre llenguatge corporal i llenguatge no verbal per saber en tot moment que ens està passant, per totes aquestes qualitats que hem estat veient al vídeo i esmentant durant l’entrada del blog, els gossos s’han fet un forat molt important en les teràpies amb animals.

Després de saber quines són les habilitats més apreciades dels gossos co-terapeutes passarem a explicar quins son els passos que ha de seguir un gos per acabar convertint-se en gos guia ja que al documental es fa referència a aquest tipus d’assistència. Primer es sotmet al gos a un examen on se senten sorolls estridents, forts i estranys i el cadell ha de tenir una reacció sense espantar-se. A continuació han de passar un examen de lleialtat on el gos ha de anar allà on el cridin. Després s’observen una sèrie d’habilitats socials i vincle amb els humans, i es passa a fer un entrenament d’ordres bàsiques com seure o respondre al seu nom, per acabar amb un entrenament més avançat.

Actualment els gossos han passat de ser simples mascotes a ajudar-nos en la nostra vida diària, en l’àmbit emocional i, també en anticipar-nos en malalties com el càncer, la diabetis, la narcolèpsia, els atacs epilèptics o els símptomes en al·lèrgies greus.

Per acabar explicaré una experiència amb un gos d’assistència que surt al documental i que em sembla maca per entendre fins a quin punt els humans necessitem els animals i ells a nosaltres. Allen Pastor que va sofrir un accident a la guerra del Golfo on se li van esborrar la meitat dels seus records i va fer que no sentís ni pogués expressar ninguna emoció fins que un dia un gos anomenat Endal, el qual havia suspès l’examen per ser gos guia, va agafar una joguina i li va posar a la falda a Allen, com aquest no va fer res el gos va seguir portant-li coses per rebre alguna senyal per part d’Allen, al final el seu cervell es va encendre i va somriure per primera vegada des de l’accident. Allen explica que a partir d’aquell dia va anar descobrint, al costat del seu nou company Endal, els sentiments que ja no recordava i, el dia que va morir li va fer un últim regal: la tristesa.  

“Hay gente que se me acerca por la calle y me dice que les gustaría tener un perro tan inteligente como Endal, yo creo que lo tienen pero que todavía no han abierto su corazón ni su mente” Allen Pastor.

Sara Alonso Casado