http://www.youtube.com/watch?v=95fun5Xtk6Q
En aquesta entrada vull fer una reflexió d’un vídeo que tracta sobre un projecte amb gossos a la presó de Quatre Camins. Aquest projecte ja fa un any que es duu a terme i es basa en que els interns puguin fer un curs d’educador/a caní; aquest curs dona unes pautes i bases en el coneixement dels gossos que ajuda a que quan els interns surten del centre penitenciari els permet treballar d’educador/a caní o bé adoptar el seu propi gos i educar-lo sempre en positiu.
El que he trobat més interessant d’aquest projecte és que els gossos utilitzats són gossos abandonats, aquests interactuen molt bé amb els presos perquè tots dos col·lectius han estat marcats per l’estigmatització social i, perquè la majoria de presos han tingut o tenen gossos com a mascota. Es llavors quan aquest curs intervé i dona als presos una familiaritat a dins d’un món molt deshumanitzador com pot ser una presó. Per dir-ho d’un altre manera, i com diu Marta Masmitjà, directora de l’àrea social de la protectora de Mataró, els que ningú vol de la societat (exclusió social, els presos) treballen i cooperen amb els gossos que ningú ni adopta ni estima (gossos abandonats) i d’aquest treball conjunt apareix una relació d’amor incondicional, els gossos no jutgen als interns i aquests se senten estimats i recolzats.
D’altra banda cal destacar que els gossos apart de sortir del curs sent mol aptes per l’adopció actuen també com a co-terapeutes ajudant a treballar temes amb els interns com l’autoestima, l’amor, les ganes de canvi de conducta etc. Per això en aquest curs es treballa sempre en la clau del reforç positiu (donar premis, no renyar ni pegar, reforçar conductes etc) alhora d’educar els gossos, això ajuda a tractar en els interns la tolerància, la paciència, la frustració, la comunicació tant grupal com personal, el llenguatge corporal, l’autoestima etc. Apart dels objectius didàctics del programa els interns se senten útils al construir els obstacles, les balles i tots els materials que necessiten per les classes d’educació canina, així com també fer gossos que posteriorment podran gaudir d’una família que els estima i els adopti.
Sara Alonso Casado.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHola Sara.
ResponderEliminarHe trobat molt interessant aquesta publicació, ja que no hem pensava que en centre penitenciaris es fessin teràpies d’aquest estil.
Penso exactament igual que tu, que és una molt bona eina tan per el pres com pel gos, ja que els gossos en què es treballen han estat abandonats.
T’he de dir que he trobat realment molt interessant el fet que fer una teràpia d’aquest estil, els hi sigui en els presos una estona de familiaritat ja que molts d’ells tenien gossos a fora o havien tingut anys enrere, i l’estona en que treballen amb ells doncs és una estona de records i de sentir-se a gust amb ells mateixos.
També m’agradaria comentar-te un fet que es diu en el vídeo, i és que fer aquest tipus d’activitats no es senten jutjats, ni discriminats i penso que és molt positiu per ells, ja que crec que molts ells viuen amb el neguit de què pensaren tots d’ell o si es sentirà a gust amb les mirades o els gestos que faci un cop hagi sortit, etc., i fent això doncs es donen compte del que van fer en el seu moment no té res a veure amb el que passarà en un futur i no se senten malament perquè estan fent un bon acte, el d’ensinistrar un gos.
Finalment m’agradaria comentar-te la conclusió final que has fet, perquè penso que estàs totalment encertada. Fen activitats així redueixen el caràcter violent i l’agressivitat cap els altres, primer amb el teu company animal i després poc a poc amb la resta de persones.
Sara! Ja saps que a mi aquest tema m'encanta. Trobo que aquest tipu de teràpies són el vehicle perfecte per tal de que gent que es troba en situacions com aquesta en la qual no tenen massa contacta amb el món exterior puguin desconectar de la vida dins un centre penitenciàri.
ResponderEliminarTanmateix ens mostra el poder que tenen aquests animals, que moltes vegades subestimem. Un gos, com molts altres animals, et pot fer sentir i transmetre sensacions que no s'imaginarien. Jo vaig llegir un article sobre una granja a Autràlia que feien ús d'aquesta teràpia per tal de motivar a nens sense estudis i família, la idea va ser un èxit. Crec que a tots ens agrada veure que un animal respon a un mateix i evoluciona positivament gràcies als esforços volcats sobre ell.
En definitiva, com ha saps m'interessa molt el tema tractat en el teu blog, gràcies per l'informació!