En aquesta entrada vull fer una reflexió d’un vídeo que tracta sobre un projecte amb gossos a la presó de Quatre Camins. Aquest projecte ja fa un any que es duu a terme i es basa en que els interns puguin fer un curs d’educador/a caní; aquest curs dona unes pautes i bases en el coneixement dels gossos que ajuda a que quan els interns surten del centre penitenciari els permet treballar d’educador/a caní o bé adoptar el seu propi gos i educar-lo sempre en positiu.
El que he trobat més interessant d’aquest projecte és que els gossos utilitzats són gossos abandonats, aquests interactuen molt bé amb els presos perquè tots dos col·lectius han estat marcats per l’estigmatització social i, perquè la majoria de presos han tingut o tenen gossos com a mascota. Es llavors quan aquest curs intervé i dona als presos una familiaritat a dins d’un món molt deshumanitzador com pot ser una presó. Per dir-ho d’un altre manera, i com diu Marta Masmitjà, directora de l’àrea social de la protectora de Mataró, els que ningú vol de la societat (exclusió social, els presos) treballen i cooperen amb els gossos que ningú ni adopta ni estima (gossos abandonats) i d’aquest treball conjunt apareix una relació d’amor incondicional, els gossos no jutgen als interns i aquests se senten estimats i recolzats.
D’altra banda cal destacar que els gossos apart de sortir del curs sent mol aptes per l’adopció actuen també com a co-terapeutes ajudant a treballar temes amb els interns com l’autoestima, l’amor, les ganes de canvi de conducta etc. Per això en aquest curs es treballa sempre en la clau del reforç positiu (donar premis, no renyar ni pegar, reforçar conductes etc) alhora d’educar els gossos, això ajuda a tractar en els interns la tolerància, la paciència, la frustració, la comunicació tant grupal com personal, el llenguatge corporal, l’autoestima etc. Apart dels objectius didàctics del programa els interns se senten útils al construir els obstacles, les balles i tots els materials que necessiten per les classes d’educació canina, així com també fer gossos que posteriorment podran gaudir d’una família que els estima i els adopti.
Com a conclusió diré que aquest programa fa que els presos s’adonin que cal canviar la conducta i ser menys violents o agressius, i no tenir comportaments tant impulsius així com també que si tens un gos tens un amic que t’estimarà fidelment. Quan aquests presos surten de la presó moltes vegades adopten un gos que els ajuda a avançar en la vida diària perquè els fa socialitzar quan els treuen a passejar, fer-se responsables portant-los al veterinari etc.
Abans de començar, cal destacant que en aquesta entrada ens centrarem en els gossos, però les explicacions són totalment traslladables a qualsevol altre animal de teràpia (cavalls, gossos, dofins, etc.) que interactuï com a Co-Terapeuta o assistent.
Cal començar explicant què són les Intervencions Assistides amb Animals o zooteràpia i quins tipus hi han. Una intervenció Assistida amb Animals és qualsevol activitat o assistència on la funció dels animals es d’acompanyament en teràpia, la vida quotidiana o tractaments per a usuaris amb malaltes o diversitat funcional que els debiliten o afecten de manera tant física com psicològica. Aquestes intervencions, en l’àmbit caní, poden ser:
-Teràpies Assistides amb Càns: intervenció d'animals en activitats terapèutiques per a ajudar a millorar la qualitat de vida de persones amb unes necessitats especials.
-Gossos d’Asistència: són aquells que estan entrenats per ajudar i assistir a una persona amb diversitat funcional o alguna malaltia física o psicològica.
Per aquesta entrada m'ha semblat interessant fer una reflexió a partir d’un documental que vaig mirar fa algun temps. Aquest documental es diu: La vida secreta de los perros dirigit per Barny Revill i ens explica les característiques i capacitats, tant físiques com psicològiques, dels gossos, així com també les capacitats que ha de tenir un Gos Guía (gossos per a persones amb deficiència visual).
Tal i com explica el documental fa
molts anys que el gos és el nostre company d e treball i, existeixen unes 400 races
diferents de gossos que hem anat modelant als nostres gustos i necessitats. Durant
els primers 20 minuts del documental ens explica les característiques i capacitats
d’un gos des de cadell, cosa que em sembla molt interessant per donar resposta
a la pregunta de: per què els gossos són tan comuns i anhelats per a les Intervencions
Assistides amb Animals? Bé la resposta està en les seves capacitats i
habilitats.
Els gossos són tan aptes per a les
Intervencions Assistides amb Animals per varies raons: la primera és que sembla
que entenen les nostres necessitats i senten el desig d’ajudar-nos i
agradar-nos, per exemple el gos que dona el biberó a les ovelles encara que el
seu instint sigui caçar-les. Un altre habilitat per la qual són tan apreciats
és perquè processen el que veuen i escolten més ràpid que els humans, això ens
serveix per exemple amb els gossos d’assistència, com els gossos pigall, perquè
han de guiar bé als seus companys amb deficiència visual. Existeixen altres
habilitats, com l’olfacte, que fa que els gossos siguin ensinistrats per buscar
gent perduda, com expliquen al documental un gos serveis com a deu persones
buscant a algú. També cal esmentar el fet de que acariciar un gos sigui tant
relaxant perquè ens redueix la pressió sanguínia al descarregar una hormona que
es diu oxitocina (hormona que també
ens aporten les mares quan ens donen el pit) al torrent sanguini.
Es així com es van sumant punts a la
llarga llista per respondre a la pregunta: Per què són tan anhelats els gossos
d’assistència o teràpia?.
Però no cal oblidar que els gossos han
après a satisfer les nostres necessitats a nivell físic, però el més important
és que han esbrinat la manera de satisfer les nostres necessitats emocionals,
que són igual o més importants que les físiques. Els gossos han après a mirar
la nostra part esquerre del rostre que és l’encarregada de transmetre les
emocions i estats d’ànim, i a bordar de sis maneres diferents segons el que ens
volen “dir”. També han après a llegir el nostre llenguatge corporal i
llenguatge no verbal per saber en tot moment que ens està passant, per totes
aquestes qualitats que hem estat veient al vídeo i esmentant durant l’entrada
del blog, els gossos s’han fet un forat molt important en les teràpies amb
animals.
Després de saber quines són les
habilitats més apreciades dels gossos co-terapeutes passarem a explicar quins son
els passos que ha de seguir un gos per acabar convertint-se en gos guia ja que
al documental es fa referència a aquest tipus d’assistència. Primer es sotmet
al gos a un examen on se senten sorolls estridents, forts i estranys i el
cadell ha de tenir una reacció sense espantar-se. A continuació han de passar
un examen de lleialtat on el gos ha de anar allà on el cridin. Després s’observen
una sèrie d’habilitats socials i vincle amb els humans, i es passa a fer un
entrenament d’ordres bàsiques com seure o respondre al seu nom, per acabar amb
un entrenament més avançat.
Actualment els gossos han passat de
ser simples mascotes a ajudar-nos en la nostra vida diària, en l’àmbit
emocional i, també en anticipar-nos en malalties com el càncer, la diabetis, la
narcolèpsia, els atacs epilèptics o els símptomes en al·lèrgies greus.
Per acabar explicaré una experiència amb
un gos d’assistència que surt al documental i que em sembla maca per entendre
fins a quin punt els humans necessitem els animals i ells a nosaltres. Allen
Pastor que va sofrir un accident a la guerra del Golfo on se li van esborrar la
meitat dels seus records i va fer que no sentís ni pogués expressar ninguna
emoció fins que un dia un gos anomenat Endal, el qual havia suspès l’examen per
ser gos guia, va agafar una joguina i li va posar a la falda a Allen, com
aquest no va fer res el gos va seguir portant-li coses per rebre alguna senyal
per part d’Allen, al final el seu cervell es va encendre i va somriure per
primera vegada des de l’accident. Allen explica que a partir d’aquell dia va
anar descobrint, al costat del seu nou company Endal, els sentiments que ja no
recordava i, el dia que va morir li va fer un últim regal: la tristesa.
“Hay gente que se me acerca por la
calle y me dice que les gustaría tener un perro tan inteligente como Endal, yo
creo que lo tienen pero que todavía no han abierto su corazón ni su mente”
Allen Pastor.
