Equinoteràpia

En aquesta entrada m’agradaria parlar de l’equinoteràpia o teràpia amb cavalls perquè és una de les teràpies més conegudes a part de les teràpies amb gossos. Per començar analitzaré dos vídeos que m’ajudaran a explicar que es la equinoteràpia i per a què serveix.

L’equinoteràpia és una teràpia complementaria totalment natural i respectuosa amb els cavalls que fan de coterapeutes, aquesta teràpia té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. En els seus inicis estava enfocada a persones amb discapacitat, però actualment no nomes s’enfoca a persones amb discapacitat, tots en algun moment hem necessitat ajuda en algun moment determinat de la nostra vida. Actualment tots podem gaudir dels beneficis de la equinoteràpia.

A dintre de l’equinoteràpia existeixen diverses branques segons la població a qui va dirigida i es divideixen en tres àrees: salud, educació i hípica.

L’equinoteràpia engloba equips multidisciplinaris on actuen tant educadors socials com fisioterapeutes, psicòlegs, etc., ja que aquests han de donar resposta a les diferents necessitats físiques, psicològiques y emocionals.

Cal destacar que aquesta teràpia canvia també l’entorn i els familiars del malalt ja que donen suport i veuen canvis importants en el seu esser estimat.

Aquesta teràpia es basa en el vincle afectiu entre animal i persona que s’enforteix sessió rere sessió. Això fa que els usuaris tinguin una predisposició diferent en referència a questa rehabilitació.

Les sessions d’equinoteràpia es solen dividir en dues parts:

1.- Part de baix: es el moment en el que l’usuari lliga al cavall, el neteja, el pentina, etc., això, com s’ha comentat anteriorment, ajuda a enfortir el vincle afectiu entre animal i usuari fent que la rehabilitació sigui més fàcil.

2.- Part de dalt: es el moment en que es monta l’animal, sempre depenent del usuari, hi ha una velocitat o un altre. Si la velocitat augmenta s’estimula molt més el cervell, si la velocitat disminueix s’estimula més els músculs i els ossos.

Gràcies a aquestes sessions, les millores es fan visibles en un temps molt curt. És millora la relaxació, l’equilibri, el moviment, els vertígens, l’autoestima, les relacions socials, etc.  

Per últim parlaré una mica dels cavalls.

El més important en l’educació d’aquests animals és que s’han d’educar en positiu i no els maltractes o càstigs perquè a la llarga els cavalls poden desenvolupar conductes de risc o d’agressivitat.

Els requisits que han de seguir els cavalls de teràpia són els següents:

-Que l’animal sigui manso i pacient.

-que tingui un bon ritme al caminar, trotar i galopar.

-Els cavalls s’han d’anar musculant perquè han de portar genets que no controlen el seu equilibri ni saben com repartir el seu pes, i els cavalls tenen el risc de sofrir contractures.

Després de parlar una mica de que són les teràpies, quines millores provoquen, en que consisteixen, etc., crec important explicar que en qualsevol teràpia arriba un punt en el que l’usuari potser ja no abança més en el seu desenvolupament, però es molt important que es segueixi en la teràpia per mantenir els resultats que s’han obtingut fins el moment.

Per acabar m’agradaria fer una reflexió del preu d’aquestes teràpies ja que són cares i no tothom s’ho pot permetre, per això existeixen beques d’entitats privades i hi ha l’opció de fer voluntariats o apadrinar un cavall perquè la gent que no es pot permetre pagar aquestes teràpies amb l’ajut dels demès pugui gaudir de les millores de treballar amb cavalls. Cal dir que en les teràpies amb cavalls les ajudes econòmiques són menys fàcils d’aconseguir que amb altres animals com els gossos ja que no estan tant normalitzades a la societat.

Deixo una frase que crec que conclou molt bè el que es vol explicar en aquet blog, i que es la base per a la nostra carrera i per a qualsevol teràpia: "Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energia atómica: la voluntad” Albert Einstein.

PD: els vídeos utilitzats per a aquesta entrada són els següents:

-http://www.youtube.com/watch?v=41sLeksufNY

-http://www.youtube.com/watch?v=SE_MF5PcQoQ

Sara Alonso Casado.

Ajuda’m a ajudar-te!

http://www.youtube.com/watch?v=95fun5Xtk6Q

En aquesta entrada vull fer una reflexió d’un vídeo que tracta sobre un projecte amb gossos a la presó de Quatre Camins. Aquest projecte ja fa un any que es duu a terme i es basa en que els interns puguin fer un curs d’educador/a caní; aquest curs dona unes pautes i bases en el coneixement dels gossos que ajuda a que quan els interns surten del centre penitenciari els permet treballar d’educador/a caní o bé adoptar el seu propi gos i educar-lo sempre en positiu.

El que he trobat més interessant d’aquest projecte és que els gossos utilitzats són gossos abandonats, aquests interactuen molt bé amb els presos perquè tots dos col·lectius han estat marcats per l’estigmatització social i, perquè la majoria de presos han tingut o tenen gossos com a mascota. Es llavors quan aquest curs intervé i dona als presos una familiaritat a dins d’un món molt deshumanitzador com pot ser una presó. Per dir-ho d’un altre manera, i com diu Marta Masmitjà, directora de l’àrea social de la protectora de Mataró, els que ningú vol de la societat (exclusió social, els presos) treballen i cooperen amb els gossos que ningú ni adopta ni estima (gossos abandonats) i d’aquest treball conjunt apareix una relació d’amor incondicional, els gossos no jutgen als interns i aquests se senten estimats i recolzats.

D’altra banda cal destacar que els gossos apart de sortir del curs sent mol aptes per l’adopció actuen també com a co-terapeutes ajudant a treballar temes amb els interns com l’autoestima, l’amor, les ganes de canvi de conducta etc. Per això en aquest curs es treballa sempre en la clau del reforç positiu (donar premis, no renyar ni pegar, reforçar conductes etc) alhora d’educar els gossos, això ajuda a tractar en els interns la tolerància, la paciència, la frustració, la comunicació tant grupal com personal, el llenguatge corporal, l’autoestima etc. Apart dels objectius didàctics del programa els interns se senten útils al construir els obstacles, les balles i tots els materials que necessiten per les classes d’educació canina, així com també fer gossos que posteriorment podran gaudir d’una família que els estima i els adopti.

Com a conclusió diré que aquest programa fa que els presos s’adonin que cal canviar la conducta i ser menys violents o agressius, i no tenir comportaments tant impulsius així com també que si tens un gos tens un amic que t’estimarà fidelment. Quan aquests presos surten de la presó moltes vegades adopten un gos que els ajuda a avançar en la vida diària perquè els fa socialitzar quan els treuen a passejar, fer-se responsables portant-los al veterinari etc.

Sara Alonso Casado.

La vida secreta dels gossos

Abans de començar, cal destacant que en aquesta entrada ens centrarem en els gossos, però les explicacions són totalment traslladables a qualsevol altre animal de teràpia (cavalls, gossos, dofins, etc.) que interactuï com a Co-Terapeuta o assistent.

Cal començar explicant què són les Intervencions Assistides amb Animals o zooteràpia i quins tipus hi han. Una intervenció Assistida amb Animals és qualsevol activitat o assistència on la funció dels animals es d’acompanyament en teràpia, la vida quotidiana o tractaments per a usuaris amb malaltes o diversitat funcional que els debiliten o afecten de manera tant física com psicològica. Aquestes intervencions, en l’àmbit caní, poden ser:

-Teràpies Assistides amb Càns: intervenció d'animals en activitats terapèutiques per a ajudar a millorar la qualitat de vida de persones amb unes necessitats especials.

-Gossos d’Asistència: són aquells que estan entrenats per ajudar i assistir a una persona amb diversitat funcional o alguna malaltia física o psicològica.

Per aquesta entrada m'ha semblat interessant fer una reflexió a partir d’un documental  que vaig mirar fa algun temps. Aquest documental es diu: La vida secreta de los perros dirigit per Barny Revill i ens explica les característiques i capacitats, tant físiques com psicològiques, dels gossos, així com també les capacitats que ha de tenir un Gos Guía (gossos per a persones amb deficiència visual).

Tal i com explica el documental fa molts anys que el gos és el nostre company d e treball i, existeixen unes 400 races diferents de gossos que hem anat modelant als nostres gustos i necessitats. Durant els primers 20 minuts del documental ens explica les característiques i capacitats d’un gos des de cadell, cosa que em sembla molt interessant per donar resposta a la pregunta de: per què els gossos són tan comuns i anhelats per a les Intervencions Assistides amb Animals? Bé la resposta està en les seves capacitats i habilitats.

Els gossos són tan aptes per a les Intervencions Assistides amb Animals per varies raons: la primera és que sembla que entenen les nostres necessitats i senten el desig d’ajudar-nos i agradar-nos, per exemple el gos que dona el biberó a les ovelles encara que el seu instint sigui caçar-les. Un altre habilitat per la qual són tan apreciats és perquè processen el que veuen i escolten més ràpid que els humans, això ens serveix per exemple amb els gossos d’assistència, com els gossos pigall, perquè han de guiar bé als seus companys amb deficiència visual. Existeixen altres habilitats, com l’olfacte, que fa que els gossos siguin ensinistrats per buscar gent perduda, com expliquen al documental un gos serveis com a deu persones buscant a algú. També cal esmentar el fet de que acariciar un gos sigui tant relaxant perquè ens redueix la pressió sanguínia al descarregar una hormona que es diu oxitocina (hormona que també ens aporten les mares quan ens donen el pit) al torrent sanguini.

Es així com es van sumant punts a la llarga llista per respondre a la pregunta: Per què són tan anhelats els gossos d’assistència o teràpia?.

Però no cal oblidar que els gossos han après a satisfer les nostres necessitats a nivell físic, però el més important és que han esbrinat la manera de satisfer les nostres necessitats emocionals, que són igual o més importants que les físiques. Els gossos han après a mirar la nostra part esquerre del rostre que és l’encarregada de transmetre les emocions i estats d’ànim, i a bordar de sis maneres diferents segons el que ens volen “dir”. També han après a llegir el nostre llenguatge corporal i llenguatge no verbal per saber en tot moment que ens està passant, per totes aquestes qualitats que hem estat veient al vídeo i esmentant durant l’entrada del blog, els gossos s’han fet un forat molt important en les teràpies amb animals.

Després de saber quines són les habilitats més apreciades dels gossos co-terapeutes passarem a explicar quins son els passos que ha de seguir un gos per acabar convertint-se en gos guia ja que al documental es fa referència a aquest tipus d’assistència. Primer es sotmet al gos a un examen on se senten sorolls estridents, forts i estranys i el cadell ha de tenir una reacció sense espantar-se. A continuació han de passar un examen de lleialtat on el gos ha de anar allà on el cridin. Després s’observen una sèrie d’habilitats socials i vincle amb els humans, i es passa a fer un entrenament d’ordres bàsiques com seure o respondre al seu nom, per acabar amb un entrenament més avançat.

Actualment els gossos han passat de ser simples mascotes a ajudar-nos en la nostra vida diària, en l’àmbit emocional i, també en anticipar-nos en malalties com el càncer, la diabetis, la narcolèpsia, els atacs epilèptics o els símptomes en al·lèrgies greus.

Per acabar explicaré una experiència amb un gos d’assistència que surt al documental i que em sembla maca per entendre fins a quin punt els humans necessitem els animals i ells a nosaltres. Allen Pastor que va sofrir un accident a la guerra del Golfo on se li van esborrar la meitat dels seus records i va fer que no sentís ni pogués expressar ninguna emoció fins que un dia un gos anomenat Endal, el qual havia suspès l’examen per ser gos guia, va agafar una joguina i li va posar a la falda a Allen, com aquest no va fer res el gos va seguir portant-li coses per rebre alguna senyal per part d’Allen, al final el seu cervell es va encendre i va somriure per primera vegada des de l’accident. Allen explica que a partir d’aquell dia va anar descobrint, al costat del seu nou company Endal, els sentiments que ja no recordava i, el dia que va morir li va fer un últim regal: la tristesa.  

“Hay gente que se me acerca por la calle y me dice que les gustaría tener un perro tan inteligente como Endal, yo creo que lo tienen pero que todavía no han abierto su corazón ni su mente” Allen Pastor.

Sara Alonso Casado